La biblioteca: Un espai que cal tenir, fer servir, sentir… ESTIMAR!!

  • Post comments:0 Comments
  • Post category:Contes
You are currently viewing La biblioteca: Un espai que cal tenir, fer servir, sentir… ESTIMAR!!

L’escriptor argentí Jorge Luis Borges va acunyar una reflexió preciosa: “siempre imaginé que el paraíso sería algún tipo de biblioteca”. Avui la seva reflexió em desperten la necessitat d’escriure sobre la biblioteca, els llibres i la lectura.


L’escriptor argentí Jorge Luis Borges va encunyar una reflexió preciosa:

“Sempre he imaginat que el paradís seria alguna mena de biblioteca.”

En llegir aquestes paraules s’ensuma la seva estima incondicional per la biblioteca i els llibres.

Avui aquesta reflexió em desperta la necessitat d’escriure sobre la importància cabdal que tenen els llibres, la biblioteca i la lectura.

Quan faig servir el terme “biblioteca” ho faig en el sentit més ampli de la paraula. Per tant, quan dic “biblioteca” al·ludeixo a la biblioteca municipal, la de l’escola, la de l’aula, la de casa… Totes elles tan necessàries de tenir, de fer servir, de sentir… d’ESTIMAR!

Una biblioteca ens permet obrir una finestra al món, un món ple d’aventures, de màgia i d’imaginació que envolta, esquitxa i sacseja el nostre món interior.

Els llibres que vesteixen cada racó d’aquest espai tenen el poder d’acariciar-nos, de traspassar-nos, d’escoltar els nostres sentiments més profunds… de deixar, dins nostre, una petjada de dimensions incalculables.

“Una persona entra un dia a la biblioteca i, sense saber com, troba en un racó, sobre una taula, alguns llibres que desconeixia. Els toca, els agafa, els olora i mira amb saviesa el seu contingut.”

Mariano Coronas

Per tot això, em sembla vital cuidar i sentir la biblioteca,els llibres i la lectura. Tenir cura del què, del com, del quan i del per a què.

Amb el què em refereixo a la qualitat d’allò que llegim. Com ja vaig comentar en una entrada anterior, no tot el contingut que entra a través dels ulls dels nostres infants i adolescents és de qualitat.

Tenim el deure de posar a l’abast lectures que els facin recordar, oblidar, gaudir, enamorar-se, cantar, enfadar-se, plorar, parlar, reflexionar, lluitar, cridar, exclamar infinitats d’ohhh… en silenci.

Llegir ha d’alimentar-nos l’ànima!

Val a dir que no sempre podrem evitar que ens arribin a les mans lectures buides de contingut, però així i tot també ens serviran per educar el pensament crític i per discernir entre un bon text i un altre superficial, sense substància, sense suc ni bruc!

Amb el com em refereixo a l’ambientació de la biblioteca. Hem de crear espais càlids, amb encant, decorats amb passió i tendresa, on es respiri l’estima cap als llibres i que despertin les ànsies de fullejar-los, que facin brillar els ulls, que captin l’atenció, que avivin els sentits, que aconsegueixin un efecte absorbent… que generin la necessitat de quedar-s’hi perquè aquell moment destil.la felicitat, perquè ens transmet calma, pau i plenitud.

“Només rebràs alguna cosa dels llibres que llegeixes si ets capaç de donar-los quelcom teu.”

Sándor Márai

Amb el quan em refereixo a escollir el moment, el temps de la lectura.

Llegir no comença quan els infants dominen el codi escrit. Comença molt abans, de ben menuts. Llegir comença per la lectura d’imatges!(visualització de les imatges del llibres)

Per a mi l’important no és llegir molt, sinó dedicar a la lectura un temps de qualitat. Quan llegim… llegim! És a dir, hem d’estar connectats a l’aquí i l’ara, sense distraccions, lliurar-nos en cos i ànima al moment lector.

Per entendre aquesta pausa i aquesta entrega us convido a llegir la reflexió d’en Carles Capdevila, que forma part del seu fabulós llibre La vida que aprenc:

“Fa temps que no tenia cap nadó en braços, i m’ha encantat que la Inés em deixés tenir-hi la seva Joana, que té quatre dies acabats de fer.

M’ha impressionat la seva capacitat per fer una cosa que a mi em costa molt, deixar-se anar, relaxar-se, entregar-se totalment en cos i ànima. La notava adormida i repartint els seus tres quilets de pes en cada mil·límetre de la seva superfície, encaixant a la perfecció amb els meus braços. M’hi he fixat perquè jo a classe de ioga tinc dificultats per aconseguir estar tan pla a terra. I quan ho aconsegueixo la sensació de repòs és agradable com la que deu sentir la Joana.

D’adults necessitem terapeutes i cursos per saber viure el present. Hem d’aprendre el que ja sabíem de nadons, i hem desaprès pel camí. Vivim tan atrapats al passat i al futur que hi ha manuals i pràctiques de mindfulness per recuperar l’atenció plena, l’ara i aquí.

A casa em miro el meu fill de 8 anys i veig que és qui més me’n podria ensenyar. Menja quan té gana, dorm quan té son, riu molt quan li fas gràcia i plora amb sentiment quan van mal dades. Sempre és allà ben present, mentre a mi em distreu el mòbil sempre, i els pensaments me’ls atrapen preocupacions que no són del moment i tampoc puc resoldre.

No reivindico una societat infantilitzada, al contrari, massa que ho està. Lamento que de grans mantinguem massa actituds infantils poc adequades –les enveges, les enrabiades, la necessitat de cridar l’atenció, els numerets, la impaciència i incoherència– i que, en canvi, perdem pel camí virtuts precioses de la canalla, com la curiositat, l’espontaneïtat, la veritat. I una vida present tan intensa que els fa ser allà on són amb un entusiasme desbordant. L’autenticitat amb què corren quan corren, i dormen quan dormen. Avui que tinc ioga miraré de ser, als 51 anys, tan savi com la Joana, de quatre dies.”

Amb el per a què em refereixo a la finalitat, el propòsit, la intenció. Llegir ha de ser plaent i voluntari, no ha d’haver-hi normes ni deures. Malgrat que no totes les lectures puguin aconseguir aquest objectiu, tot allò que llegim ha de complir una condició sine qua non: qualsevol lectura ha de tenir sentit, ha de ser útil. Aquest és un denominador comú que no podem oblidar.

M’agradaria acabar l’escrit d’avui fent menció a l’escriptor i pedagog Daniel Pennac. Ell proposa un decàleg de drets relacionats amb la lectura que hem de concedir no només als nostres infants i adolescents sinó, també, a nosaltres mateixos:

1. El dret a no llegir.

2. El dret a saltar pàgines.

3. El dret a no acabar un llibre.

4. El dret a rellegir.

5. El dret a llegir qualsevol cosa.

6. El dret al bovarysme (malaltia de transmissió textual).

7. El dret a llegir en qualsevol lloc.

8. El dret a fullejar.

9. El dret a llegir en veu alta.

10. El dret a callar.

“Les coses més belles que hem llegit les devem, quasi sempre, a un ésser estimat.”

Daniel Pennac

Si voleu aprofundir i llegir més sobre els drets del lector, podeu llegir-los fent clic a l’ enllaç següent:

http://www.catorze.cat/noticia/4605/10/drets/lector

Si voleu aprofundir i llegir més sobre la importància de la lectura,  podeu fer clic als enllaços següents:

http://www.catorze.cat/noticia/3076/emili/teixidor/llegir/viure/molt/molt/millor

http://bv.gva.es/documentos/llegir_val.pdf

Deixa un comentari