Una història que trenca estereotips, que arrisca per un llop gris, de pelatge suau i dolç, ben dolç!!

Per a mi, el llop forma part d’un dels personatges més maltractats de la literatura infantil. A les històries, és ell qui aguanta el pes dels adjectius qualificatius més negatius: dolent, brut, sense escrúpols, lleig, neci i així, un llarg etcètera. En conseqüència, el llop engloba l’antítesi dels valor plausibles i acceptats socialment. Amb personatges com ell contactem, sentim i entenem els conceptes de “bo” i “dolent”. Doncs bé, aquesta història s’allunya d’aquest estereotip i ens transmet una visió infinitament diferent.

Aquest llop gris, de pelatge suau… és ben dolç! A ell li agrada, moltíssim, córrer pel bosc amb d’altres animals però no per menjar-se’ls sinó per buscar mil i una aventures!

Però, és clar, tota la seva família espera que es converteixi en un gran caçador i aquesta esperança el destrossa per dins. No només el fa sentir avergonyit també el fa sentir una por colpejant, la por al “què diran”.

La Caputxeta i la seva àvia es convertiran en companyes d’aventures i ajudaran al nostre llop a estimar-se com és, a acceptar-se i a trobar la valentia per explicar a la manada que ell és…