Una història sobre l’amor sense fronteres…

El dramaturg, poeta i actor William Shakespeare definia l’amor d’una forma, senzillament, extraordinària en la seva obra més popular; Romeu i Julieta. En una plaça de la ciutat de Verona, en Romeu expressa que:

(Acte primer. Escena I)

“L’amor és fum que brolla del sospir; (…), és el foc que es veu lluir en els ulls dels amants (…) Què més és? Una discreta bogeria, un amarg asfixiant i un dolç que exalta.”

Fent un paral·lelisme entre l’obra “Romeu i Julieta” i aquest conte, que neix de la unió entre l’Anna Obiols i en Subi, aquí també s’ensumarà fortament l’amor, brollaran sospirs, lluiran els ulls, s’embogirà fins a emmalaltir… fins a emmalaltir dolçament d’amor!

De la mateixa manera que en el drama d’en Shakespeare, com en qualsevol relat, aquesta història també té els seus protagonistes; són en Quimet i la Martina.

En Quimet és un petit i eixerit ratolinet amb galtetes rosades i bigotis valents, exploradors i aventurers. La Martina és una girafa inquieta, amb taques del color de la xocolata i tan alta que sembla que pugui tocar el cel.

L’ànima aventurera d’en Quimet el portarà a la Sabana i allà coneixerà la Martina. Des de llavors no podrà oblidar-la, no deixarà de somiar-la ni de pensar-la, no podrà evitar dibuixar-la dins del seu cor.

Certament, les paraules de l’Anna i les pinzellades d’en Subi ens regalen una deliciosa i tendra història sobre l’amor sense fronteres, ni condicions, sense etiquetes, ni prejudicis…